Cap els anys 80 existia a Vilanova un programa lúdic, cultural i estiuenc que s'anomenava "Estiu Mogut". En certa manera ens recorda també l'Isagoge de Cervera, aquella setmana cultural introductòria a la Festa Major que va començar-se cap els anys 1977 i 1978, una setmana que encara ara els cerverins mantenen amb el mateix nom. Els vilanovins, llunàtics de mena, l'hem anat reconvertint en Amalgames, Nosolsorres i Estius Joves, però l'esperit ja no és, ni de bon tros, el mateix que el dels seus orígens.
Tot això treu cap perquè el mes de març diuen que és un dels més moguts de l'any, és un mes canviant, d'impàs, estrany, de contrastos marcats, d'inici i de fi. Pels romans era el mes dedicat al déu Mart, el de la guerra, quan després de l'hivern recomençaven les "tasques" bèl·liques. Potser encara aquest esperit, aquest record llunyà de les campanyes dels exèrcits romans encara ens traspuen per les nostres personalitats ibèriques i mediterrànies. Fixem-nos com el mes de març és el temps de les manifestacions per exel·lència, i amb això no volem pas dir que durant la resta de l'any no n'hi hagin, però és un dels mesos on s'escauen més manifestacions.
Com que encara vivim instal·lats en un calendari essencialment cristià, podrem notar que el març és un dels mesos més "secs" festivament parlant. Sí que hi han festes i fires però són escadusseres. El post-carnaval i la seva ressaca a tots nivells, la vella Quaresma que planeja amb el seu bacallà, les seves arengades i les seves set potes que no s'acaben mai i el cicle de Setmana Santa, fan que els dies de març siguin d'entretemps. A això li podem sumar l'equinocci de primavera que arriba, si fa no fa, el dia 21 de març o voltants. És a dir, terra de ningú.
Mentre els ametllers ja han florit de blanc, ahir va caure una nevada d'aquelles que fan història. El marçot, doncs, una vegada més ens ha sorprès amb els seus cops inesperats, confirmant la dita popular que mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot.
Els valencians ja han començat a "despertar" l'incipient primavera amb les seves mascletàs i despertàs, tot un signe de revolució popular imparable només veient més de 2000 persones a les vuit del matí del diumenge 28 de febrer llençant trons a tort i a dret pels carrers de la capital. No sabem si algun eurodiputat perdut estava mirant-s'ho, de segur que se li haguessin passat totes les ganes de qualsevol intent de directiva.
Els forns i pastisseries anuncien que els dimecres i divendres hi han bunyols, bunyols de vent o brunyols (tal com diuen els de Verges), i per les parades dels mercats es comencen a veure els verds clars dels pèsols i de les faves.
L'altre dia, en un bar de Vilanova, una colla d'avis, reunits en una taula, tenien dos feixos grossos d'espàrrecs de marge. I ara caldrà esperar que floreixi de lila la farigola o el timó (com també diuen a Verges).
Per alguns aparadors de pastisseries i confiteries ja es poden veure els primers indicis de mones de Pasqua, aquella que arriba el primer diumenge posterior a la primera lluna plena de primavera, que enguany s'escau el dia 30 de març.
I a Barcelona, a part de petits deliris olímpics, tenen instal·lada una mena de carpa pels "Rambleros", recordant l'ambient contracultural i llibertari que es vivia i es respirava durant els anys de l'anomenada "Transició". Entre moltes d'altres propostes, s'hi poden veure actuacions dels Germans Poltrona (Tortell Poltrona i Claret Papiol), els titellaires de Marduix (amb l'obra "El mariner de sant Pau") i la Cia. Elèctrica Dharma.
I si tot va bé, cap a mitjans d'aquest mes se celebrarà la Setmana del Pallasso a Castellar del Vallès.
Diuen que el març marceja i la gent bogeja, i a prop de Vilafranca hi ha un poble que es diu Moja on la veu popular diu que "tota la gent està boja", però els del voltant s'hi estan tornant. No sabem si potser és el vent, les mestralades o les tramuntanades, no sabem si es tracta dels primers florirs..., el cas és que peti qui peti la primavera està traient el seu nas rosat, lilós i de tants colors com ho pugui imaginar. Tot i que avui podem veure el puig de l'Àliga i el Montgròs enfarinats de neu, passat demà o l'altre potser anirem amb màniga curta tot menjant els encenalls de xocolata i ametlla de sant Josep. Som així nosaltres, devem estar tots bojos.

Hola malalts i malaltes de Carnavalisi,

Des de la Cua us proposem set mesures infal·libles i irresistibles per combatre la Carnavalisi, que s'ha començat a propagar d'una forma imminent per tota la població de la plana vilanovina, el gran virus intercontinental ja és aquí!! Protegiu-vos!!

-Avui divendres, a partir de 2/4 de 7 de la tarda porteu tots paraigües i desplegueu-vos, plogui o no plogui, per precaució. Si veieu qualsevol persona pel carrer que no en porta, sobretot, aviseu-la!! Això és cosa de tots i és la nostra responsabilitat que tothom es resguardi del gran "xaparrot" que ens caurà a sobre. Serà com..., serà com si l'Elena ens caigués a sobre nostre, enteneu?

-Si veieu algú que estornuda o té tos seca, immediatament l'acompanyeu al cal Tano. Allí li feu beure tantes birres com sigui possible. Després el tanqueu al labavo del bar i que fagi el que bonament pugui. Entre l'estretor i el baix sostre se sentirà com a casa i l'ambient reconfortant l'ajudarà a combatre el virus.

-Si veieu algun ciutadà amb una picada de Medussa i que es rasca molt, tranquils!! No perdeu la calma, és del tot normal. Porteu-lo ràpidament a Can Pistraus, que allà li injectaran qualsevol cosa o li faran fumar una herba molt i molt antiga que ells mateixos cultiven amb paciència i amor als terrats, balcons i patis de casa seva. Penseu que esteu davant d'uns savis entorn de tot el que té a veure amb la família de les herbàcies. Si voleu també podeu consultar el seu catàleg, hi ha una herba diferent per cada tipus de dolència. 

-Demà dissabte feu suspendre el Caramel, tants infants junts i apilotonats amb els seus inseparables papes i mames, que són molt papes i mames i que exerceixen moltíssim, fins a l'extenuació, de papes i mames, pot esdevenir un gran perill per la propagació de la Carnavalisi, ja que el virus primer afecta els nens i després als papis. Així que ja podeu començar a fotre salfumant dins d'aquelles olles on es cuina el Caramel i tallar tots els cables dels micros i altaveus perquè el refotut grup d'animació infantil no comenci amb allò del "Joan petit com balla..."

-Ai!! El diumenge de Comparses...Què fotarem? Què podem fer davant de tanta gent amb barretines, amb cos de camisa i noies tant curtes de vestit? Greu és el problema i greu és el perill!! Doncs cap problema..., organitzeu-vos en patrulles i col·loqueu-vos a tots els accessos de Vilanova per fer controls antimúsics, antifanfarres i antixarangues durant tota la puta matinada. Els hi confisqueu les armes, volem dir, els intruments, els identifiqueu i immediatament després els deteniu per presumptes propagadors del virus. Automàticament us vindran agents dels motxos de la quadra, ertzantzalis, guàrdies incivils i borratxos i policia de nacionalidad única i indivisible per traslladar els arrestats fins les innumerables garjoles que té obertes, a diari, el senyor Baltassar Gracián, volem dir, Garzón, pels catalans, Garsot mal parit i fill de la gran...Bé, el cas és que no hi hauran comparses, només una entrada triomfal per la carretera de Cubelles de totes les forces policials del règim establert al so del turuta i cantant allò de "una, grande y libre". Així, victoriosos per haver combatut el virus, aixecaran les banderes dalt del balcó de l'Ajuntament i diran allò de "policias, motxos i municipalis...la plaza és vuestra!!" i així començarà la primera gran guerra de monillos de la història, amb gran espetec de bales, boles de goma, i d'altres explosius que tinguin en mà.

-Per altra banda, durant aquests dies, eviteu qualsevol contacte amb els polítics, ells són portadors d'un altre virus molt més letal que es diu "democratitis". Eviteu-lo de totes totes, no fos cas que s'ajuntés amb el Carnavalitis i aleshores sí que la tindríem liada: cagarrines, vòmits, nàusies i d'altres efectes indescriptibles...

-Per últim, si es donés l'estrany cas, tot pot ser, que durant el vespre del dimarts trobessiu algú per la Rambla, passeu de llarg i no us hi acosteu, ni hi parleu...podeu córrer un gran risc d'infecció d'una variant del Carnavalitis que es diu "Vilanovitis aguda". Es tracta de gent transtornada i obsessioanada que pateix de vèrtic i que està totalment aïllada de la realitat. És a dir, el virus provoca estats d'eufòria efímera que distorsionen la realitat i fan entrar el pacient en un estat transitori de paràlisi cerebral, desenvolupant quadres neurostènics que poden conduir a estats d'embriaguesa profunda, comes etílics i, fins i tot, pobrets, a treure gegants en ple mes de febrer. Allunyeu-vos d'ells i deixeu-los que desenvolupin la malaltia. Per això encara no s'ha trobat cap medicament ni bacuna, tot i que les autoritats municipals ho estan estudiant.

Bé, donats aquests set consells ja ens en poden anar en pau. Si més no, per qualsevol tipus d'informació o dubte, podeu trucar al 012 o bé a la centraleta del doctor Zennon: 93 893 03 24 . Ell us contestarà molt amablement tots els vostres dubtes i us podrà donar consells més aprofunditzats sobre els vostres casos personals.

Salut i anticarnavalisi!!

La Cua

 

"Carnaval", paraula que des de petits... com et creixen els pits i et desenvolupes en una gran bombolla neurostènica. Ja vam deixar clar l'any passat que faltaven truites d'espinacs, les grans oblidades de la Festa i les més sanes per muntar-se dalt del catre tot aquell tros de carn que vingui de gust.

Ens és absolutament igual si Sitges, Vilanova, el Vendrell o Tarragona, si Palafrugell, si Reus, Solsona o l'Arboç..., ens és igual. El Carnaval és digne de ser universal, atemporal i tremendament contemporani. Això vol dir canviant, això vol dir que tant si es fan merdes de programes com no, la cosa anirà com anirà. Ens neguiteja, això sí, profundament, ens toca també allò que no sona, un Ajuntament fanàticament preocupat per la seva imatge pública d'aparença prepotent que, fins i tot, sent Carnaval té els sants apostòlics collons de voler sortir a la foto. Ja fa anys que dura i potser algun dia el poble li haurem de posar remei al tema.

Dijous, divendres, tu tremendes i jo també, l'altre li fot per aquí i l'altra ni li fotarà. Reivindiquem la República Independent del xató de la plana vilanovina, vomitem d'altres neuroescèptics i estranys especímens que reinvindiquen el xató vilanoví. Tot s'hi val, fins i tot les contradiccions més incivils...
Però escolteu, arriba o no arriva? El Carnestoltes pot follar com vol i li plagui o no? Què en pensa el Santi d'això? Abel, tu hi arribes col·lectivament o bé prefereixes l'intimitat?
I l'antifaç? Algú se'l posa? Perquè una filla directa del comte dràcula, va recalcar i fer públic que havia perdut la virginat el dia de les Comparses..., collons!! El tio devia anar ben gat, cec i encegat!! Després hi vam caure tots, clar!! L'antifaç fa miracles!!

Wilmar, Joan, Jordi, Carles...a Barcelona què feu? Existeix Carnaval? O és un simple ball de disfresses? A Vilanova ja ho veieu, sempre estem de festa. I el Franc? Els veïns del torrent de sant Joan, sector d'avall, també enterreu la sardina? Què preferiu? Un seitó picant, petit i de plaer efímer? Potser una bona botifarra ampla, més suau, més rodona i que permet una perforació més a pagès, és a dir, d'aquí et quedes tu i els teus crits..., o potser sou dels qui preferiu, vés a saber...

I què..., a veure, tu Jordi, tarragoní fins el moll de la cigala, els tarragonins què cony feu per Carnaval si tothom ja fa de tot i més? De segur que heu copiat d'aquí i d'allà, heu trobat antecedents històrics, canvieu quatre noms i apa, com sempre a triomfar, perquè no sabem encara com us ho foteu però sempre exiteu, és a dir, teniu èxit collons!!
Per aquí també hi ha gent de la Llacuna, que miren la lluna, i d'Igualada, tota pelada ella, no paren, vinga, vinga, i de Capellades (encara foteu el Carnestoltes dins la Bassa?), i el Xevi de l'extingit Palmerar. Segur Xevi que deus saber quin tipus de preservatiu s'utilitzava el 1843..., un mitjó? La gralla va ser el primer consolador femení de la història? Mentre hom l'utilitzava què sonava? El toc de Matinades? O la Processó? O potser el toc de Castell, per allò que ja s'aixeca? O ens ho pot aclarir el Jaume això?

I el Manel de festes.org, a tu encara no et tenim ubicat, no sabem d'on ets, ets de totarreu i potser millor així, d'aquesta manera pots tastar totes les concubines del país, marranot...
Però qui s'emporta la palma és el Bienve, amic, tu ho vas dir un dia: els del carrer de Cuba podrien fer un ball que es digués "Els Pelacanyes"!!! No sabem si al carrer de Cuba o "colindantes" hi havia canyes abans, o per contra hi havia garrofers, tant és!! Però el cert és que la vas encertar, vas dir "pelacanyes"!! Però encara no hem pogut esbrinar qui se la pela més...

Julen, David, Armand, Marta... diables tots quatre, experts en festes, carnavals, orgies i bacanals..., punyeterus, què en podrieu dir dels vostres carnavals? I dels coets a l'Arrivo, ara ja peten o encara estem amb allò del pim-pam-pum. Què preferiu? Una carxofa oberta o tancada? Quina és més peluda? O si bé preferiu les albergínies... grans o petites?

I els Carranquers de Cervera? Què hi feu per allà la Segarra amb aquell fred? Amb l'Aquelarre ja en teniu prou? O ho celebreu tot? Pot ser un carnaval a finals d'agost? Quan folleu més? Per l'Aquelarre o per Carnaval? O per contra hi ha molta figa seca? Ja ens ho fareu saber...

Titellaires!! Estaquirot i Didó, vosaltres com teniu el ninot? Preferiu el cartró, la resina, l'escuma o el làtex? Entre acte i acte es pot fer entreacte sexual? Els titelles vilanovins què volen? Xató de la plana vilanovina o xató vilanoví? Insistim: no és el mateix!!

I els vilafranquins? Sou molt avorrits els vilafranquins amb això del Carnaval? Joan, Eloi..., aixequeu grans castells per Carnaval? Disfresseu anxanetes? O potser canteu els goigs al sant ninot? O per contra baixeu d'incògnit al vostre barri de mar per veure si pilleu alguna vilanovina predisposada...
I els de Sant Quintí i l'Arboç? Què collons foteu per Carnaval? De bar en bar, tocant pit i cuixa? Hi arriba el Carnestoltes? O bé passa de llarg per la carretera nacional?

Ramon, els del carrer de sant Joan de segur que podeu controlar quants condons es venen per Carnaval a la farmàcia. Hi ha molta demanda? O potser n'hi ha més a l'estiu? Quan arriba Carnaval què prefereixes? Fer fotos a les víbries i pàjares? O et decantes pels escots arrodonits de les concubines de pell fina?
I el Jordi de la Geltrú? Es podrien fer les guerres de caramels a la teva plaça, perquè tu d'allà ets com l'alcalde, fins i tot hi penges estelades...Des del teu balcó es podria cridar allò de "la plaça és vostra"!!

I per últim només falta el d'allà dalt, allà on diuen que el cel és un lloc on cada dia és Patum. Els de Vilanova diríem que el cel és un lloc on cada dia és Carnaval. Ramon de Berga..., encara us foteu farina pel cap? Quina gràcia té això? Qui guanya? Amb tanta farina us voleu arrebossar o preferiu...boixar?

I dels de Sitges ni en parlem...

Bé, ja ho veieu, si voleu i en teniu ganes podeu contestar. Nosaltres, els de la Cua, us hem reptat a fer-ho i esperem que ens permeteu aquesta llicència de que per Carnaval tot s'hi val... 
Foteu-li per on volgueu i per on us vingui de gust. El forat internaute i intersexual de la Cua és tot vostre!!
Vilanovins i vilanovines, garrafencs i gent forana...la Cua és vostra!!

Bon Carnaval a tothom!!!!!!!!!

El proper dissabte 16 de gener comença la Festa Major d'hivern o de sant Pau de Ribes amb el ja tradicional Correfoc. D'entre d'altres colles de diables i dracs que hi participaran, hi destaquen per la seva història i presència el Drac de Tres Caps de Ribes(1972) i el Drac de Sitges (1922). Aquest últim hi participa ininterrompudament des del 2007, quan en motiu dels 35 anys del Drac ribetà se'l va convidar. El 1988 era l'únic any que anteriorment el Drac de Sitges havia pujat a Ribes, i va ser per una trobada de dracs que es va celebrar també per sant Pau en motiu de la inauguració del carrer Lola Anglada, dissenyadora del Drac de Tres Caps.

Per sort i esperem que per molts anys més, pel Correfoc de sant Pau es poden veure els dos dracs junts, una festa assegurada quan les figures s'ho valen per la seva acció i pel seu simbolisme.
Records enllà ens transporten al 1985, quan en el transcurs del programa "Tres i l'astròleg" de TV3 vam poder contemplar els Dracs de Ribes i Sitges traient foc pels queixals amb uns globus lligats a les respectives cues que els concursants havien d'intentar petar..., com que el programa anava d'astronomia, doncs el Drac de Tres Caps representava la lluna i el de Sitges el sol. Cosa encertada també. Sempre resulta plaent veure un drac "d'estiu" com el de Sitges llençant foc en ple mes de gener, justament al territori del Drac de Ribes, acostumat des del seu naixement a les fredorades, un drac més d'hivern. Però tots dos es complementen: mar i muntanya, estiu i hivern, calor i fred, un amb el so de les gralles i l'altre amb la remor dels timbals...

Tot i amb això, si hom s'hi fixa, aquelles petites cases de parets blanques, que s'enfilen pel carrer del Pi amunt o davallen pel carrer de Sant Isidre, tenen molt a veure amb algunes cases de la Blanca Subur. Fins i tot el modernisme també deixà rastres encara ben visibles a Ribes. Ribes i Sitges comparteixen moltes coses, i no deixa de ser simbòlic que cada any els respectius Dracs s'apropin, ni que sigui de reüll, per veure qui li "fotarà" més foc. Són dracs amb prou presència, estil i pes que no poden deixar mai ningú indiferent.

Quan les cerveses vagin regalimant a la Riera, just en aquell instant que la cua escatada del Drac de Sitges i les llengües ondulants del de Ribes dibuixin el paisatge del vespre, just en aquell moment s'esdevindrà l'esbós oníric i inexplicable d'aquest tros de Garraf. Així, cada mes de gener, retorna el mite.

Uns fragments de la cançó "Cegat" d'en Gerard Quintana poden ser evocadors de les llums solitàries i nues d'un vespre d'hivern:

..."El temps és un record
Et miro, et veig brillar
I tanco el cor només un instant"...

..."Cegat pels estels
Cegat per la veritat
Cegat per la llum del teu far
Em cega el blau del cel
Em cega un petit gest
Em ceguen els records que no se'n van
Un cop vam encendre
Un foc massa gran
Vam llençar les cendres
Per seguir volant"...

..."Em cega el sol rogent
Em cega el pas segur que fan els anys
Cegat pels estels
Cegat pel teu posat
Cegat per la llum del teu far"...

Salut i Festa!!

Dies abans me'ls havia imaginat baixant pel puig de l'Àliga.

Els nervis de la tarda, amb les mans suades dins dels guants de llana i agafant en prou feines un senzill fanalet de paper prim i groguenc amb espelma, d'aquells que penjaven i feien pampallugues.

Llargues esperes a la plaça Llarga, sempre arribaven tard i passaven corrent, eren uns instants fugaços, vist i no vist. Potser ara, vist en perspectiva, tenia cert encant. Mai els veia a la Rambla, hi havia massa gent.

Les primeres llums i resplendors girant per la plaça Llarga, les motos de la policia i les grandioses carrosses amb tractors.

El vel prim i transparent voleiant per darrere les columnes del Rei Blanc. El perfum sorgit de l'encenser, l'objecte preferit, l'olor del vespre de Reis.

Els salabrets com caça-papallones, de roba de coixí amb estampat de flors. Aquelles cartel·les que imitaven antics pergamins amb els noms de Melcior, Gaspar i Baltassar.

El gros cofre buit, il·luminat només amb quatre llums interiors, que simbolitzava l'or del Rei Blanc, o aquelles gerres-àmfores traginades pels patges del Rei Negre mitjançant unes llargues bigues de fusta.

La Banda Puig i alguna banda més de vells músics que, tapats amb abrics i bufandes, tocaven com podien.

El camió dels bombers, el Totarreu, el camió ple de caixes de fusta amb papers descolorits que anunciaven els regals d'aleshores: pilotes, nines, bicicletes, excalestrics..., i, sobretot, l'escala, que no faltés l'escala.

L'endemà, de bon matí, amb les primeres llums rogenques del sol d'hivern, anar cap el balcó. D'entre sabates llustrades amb fortor de betum i galetes mig rosegades, trobar-se regals. I així me'ls imaginava marxant de Vilanova, amb els patges de turbants i plomes arreplegant les escales dels últims balcons, baixant la rambla Nova avall fins a allunyar-se cap a mar i, així, poder tornar l'any que ve.

Bons Reis a tothom!!

La Cua