Mar/09/2010
MARÇ MOGUT

Cap els anys 80 existia a Vilanova un programa lúdic, cultural i estiuenc que s'anomenava "Estiu Mogut". En certa manera ens recorda també l'Isagoge de Cervera, aquella setmana cultural introductòria a la Festa Major que va començar-se cap els anys 1977 i 1978, una setmana que encara ara els cerverins mantenen amb el mateix nom. Els vilanovins, llunàtics de mena, l'hem anat reconvertint en Amalgames, Nosolsorres i Estius Joves, però l'esperit ja no és, ni de bon tros, el mateix que el dels seus orígens.
Tot això treu cap perquè el mes de març diuen que és un dels més moguts de l'any, és un mes canviant, d'impàs, estrany, de contrastos marcats, d'inici i de fi. Pels romans era el mes dedicat al déu Mart, el de la guerra, quan després de l'hivern recomençaven les "tasques" bèl·liques. Potser encara aquest esperit, aquest record llunyà de les campanyes dels exèrcits romans encara ens traspuen per les nostres personalitats ibèriques i mediterrànies. Fixem-nos com el mes de març és el temps de les manifestacions per exel·lència, i amb això no volem pas dir que durant la resta de l'any no n'hi hagin, però és un dels mesos on s'escauen més manifestacions.
Com que encara vivim instal·lats en un calendari essencialment cristià, podrem notar que el març és un dels mesos més "secs" festivament parlant. Sí que hi han festes i fires però són escadusseres. El post-carnaval i la seva ressaca a tots nivells, la vella Quaresma que planeja amb el seu bacallà, les seves arengades i les seves set potes que no s'acaben mai i el cicle de Setmana Santa, fan que els dies de març siguin d'entretemps. A això li podem sumar l'equinocci de primavera que arriba, si fa no fa, el dia 21 de març o voltants. És a dir, terra de ningú.
Mentre els ametllers ja han florit de blanc, ahir va caure una nevada d'aquelles que fan història. El marçot, doncs, una vegada més ens ha sorprès amb els seus cops inesperats, confirmant la dita popular que mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot.
Els valencians ja han començat a "despertar" l'incipient primavera amb les seves mascletàs i despertàs, tot un signe de revolució popular imparable només veient més de 2000 persones a les vuit del matí del diumenge 28 de febrer llençant trons a tort i a dret pels carrers de la capital. No sabem si algun eurodiputat perdut estava mirant-s'ho, de segur que se li haguessin passat totes les ganes de qualsevol intent de directiva.
Els forns i pastisseries anuncien que els dimecres i divendres hi han bunyols, bunyols de vent o brunyols (tal com diuen els de Verges), i per les parades dels mercats es comencen a veure els verds clars dels pèsols i de les faves.
L'altre dia, en un bar de Vilanova, una colla d'avis, reunits en una taula, tenien dos feixos grossos d'espàrrecs de marge. I ara caldrà esperar que floreixi de lila la farigola o el timó (com també diuen a Verges).
Per alguns aparadors de pastisseries i confiteries ja es poden veure els primers indicis de mones de Pasqua, aquella que arriba el primer diumenge posterior a la primera lluna plena de primavera, que enguany s'escau el dia 30 de març.
I a Barcelona, a part de petits deliris olímpics, tenen instal·lada una mena de carpa pels "Rambleros", recordant l'ambient contracultural i llibertari que es vivia i es respirava durant els anys de l'anomenada "Transició". Entre moltes d'altres propostes, s'hi poden veure actuacions dels Germans Poltrona (Tortell Poltrona i Claret Papiol), els titellaires de Marduix (amb l'obra "El mariner de sant Pau") i la Cia. Elèctrica Dharma.
I si tot va bé, cap a mitjans d'aquest mes se celebrarà la Setmana del Pallasso a Castellar del Vallès.
Diuen que el març marceja i la gent bogeja, i a prop de Vilafranca hi ha un poble que es diu Moja on la veu popular diu que "tota la gent està boja", però els del voltant s'hi estan tornant. No sabem si potser és el vent, les mestralades o les tramuntanades, no sabem si es tracta dels primers florirs..., el cas és que peti qui peti la primavera està traient el seu nas rosat, lilós i de tants colors com ho pugui imaginar. Tot i que avui podem veure el puig de l'Àliga i el Montgròs enfarinats de neu, passat demà o l'altre potser anirem amb màniga curta tot menjant els encenalls de xocolata i ametlla de sant Josep. Som així nosaltres, devem estar tots bojos.
Sindicación



