Les vigílies de sant Jordi s'omplen de propostes, recomanacions, programes d'activitats, actes culturals, cívics, populars..., tot bull en un esclat inabastable, potser massa. Des de la Cua, sense renunciar a l'esperit cívic i festiu de la diada, no perdem de vista que sant Jordi també hauria de ser una altra cosa. Som dels que pensem que més val anar llegint durant tot l'any, anar treient el cap a les llibreries del poble o de fora i anar fent pòsit en el camí.

Ara bé, tampoc no ens oblidem de la reinvindicació, no subvencionada (oh no si us plau!), de la cultura, la llengua i les llibertats del nostre país. I des d'aquí ho plantegem sense complexes, ni correccions partidistes. Que ningú tampoc es pensi que tot això treu cap pel tema del "recony" d'Estatut, tant florit ja, de fet ja va néixer arnat, que ni gens d'importància cal donar-li. Són altres temps, vénen, vulguin o no vulguin, altres temps. El poble, veritable agent polític, en té la clau i caldrà obrir bé totes les portes perquè corri l'aire, que ja toca.

De dracs n'hi ha molts, per sort nostra, però de sants Jordis també en volen ser molts. Sota el nostre entendre, si hom no interioritza que sant Jordi és comunitari, és a dir, el camí més difícil de l'autoorganització del poble mateix en les seves tasques socials i polítiques, malament rai. Cap superman extraplanetari, cap visionari, ni cap movilitzador de multiduds ens farà lliures. És més, aquest país, en general, som bastant recollonudament obstinats a anar sempre a la nostra (cadascú a la seva). Algú va dir que per ser lliures calia ser com els gats: desagraïts de mena. Som, per sobre de qualsevol intent estancador i controlador, uns veritables regnes de taifes. I per això encara fa més riure el projecte de vegueries, si la feina hi ha entre pobles...

Des de la Cua, doncs, seguint el nostre neguit i ideal primigeni, continuarem oferint propostes, documentació, reflexions i opinions sobre tot allò que té a veure amb la cultura del poble, de la gent, de vosaltres, de nosaltres i dels altres, de tots i totes. Aquí en teniu un petit tast:

-Si us voleu perdre per Mataró o Reus són dues de les ciutats que combinen la diada de sant Jordi amb certs actes festius al carrer. Per més informació dels programes podeu entrar a: www.reus.cat i www.mataró.cat .

-Si sou dels que preferiu veure els freaks medievals (que n'hi ha molts) us podeu deixar caure a Montblanc, que aquests dies comença a celebrar la seva Setmana Medieval: www.setmanamedieval.org . És una d'aquestes festes que van néixer amb un determinat esperit, molt més popular i reinventiu i ha acabat sent un parc temàtic pels qui es creuen que poden ser protagonistes d'alguna pel·lícula medieval emplasticada. Tot també per fer negoci!!

-Si voleu veure forces dracs i foc perquè ja portem molts mesos hivernant, doncs podeu anar fins a Sant Celoni (Vallès Oriental), on el dissabte 24 d'abril s'hi concentraran moltes de les feres de tot el Vallès i del Maresme. Si voleu més informació podeu entrar a www.bestiari.cat .

-Si us agrada seguir els passos dels titellaires, carregats amb les seves andròmines, castellets i babastells, doncs espereu als dies 29 i 30 d'abril i 1 i 2 de maig per anar a la XXI Fira de Teatre de Titelles de Lleida, organitzada pel Centre de Titelles de Lleida. Podeu trobar més informació a www.firatitelles.com

En fi, de sants Jordis ja hem vist que n'hi ha molts que ho volen ser i tots aixequen la mà (jo, jo, jo...com al cole, quan tothom se sabia la pregunta), de roses tenim: les pseudoroses emplasticades o les més perfumades i naturals que tothom sap que són les del jardí, el pati, l'eixida..., de llibres ja ho veieu, tothom en firma, de princesa o donzella cadascú deu tenir la seva, però de dracs..., els dracs són més complicadots, més llibertaris, més populars, no són tanginbles, amb ells no es pot pactar, ni comerciar, ni manar...poden esdevenir la viva estampa contemporània d'un poble irreverent, altament explosiu, contradictori fins i tot...De dracs n'hi ha a cabassos!! És més, cada poble, cada comunitat es creu tenir el millor de tots, el seu drac i que no el toqui ningú!! Un home d'Olot, que es creia guardià del Drac del Carme, va etzivar un dia: de dracs diuen que n'hi han molts..., però de Drac només n'hi ha un, el d'Olot. Els vilafranquins anomenen sargantanes als dracs que corren fora dels seus límits municipals i mentals; pel Garraf, segons el dir dels seus propis pobladors, hi corren gallines, bessonades, caps quadrats i borinots; a Sarral les mateixes autoritats municipals van fer cremar literalment el Drac del poble perquè els feia nosa al magatzem municipal...; a Vilanova algun sant Jordi pirat va fer tallar el cap d'un pobre drac que ara corre moribund...; els de Montblanc creuen fermament que el sant va matar el Drac a la vila, enfront de les seves muralles, i així el van matant cada any, però ningú sap si potser allò només era una aranya d'una teranyina del Foradot; lo Marraco de Lleida abans es cruspia criatures, i ara, pobre, fart i tip, només li donen cargols; i així ens estaríem fins l'eternitat, anant comptant dracs, feres, fardatxos i d'altres lluerts. Aneu a comptar si en van de desencaminats aquests sants Jordis postmoderns, alliberadors de pobles oprimits, que no veuen o no saben veure, pobres, que allò que abunda més en aquests territoris dels Països Catalans són dracs!! I que per molts anys així sigui.

Bona diada de sant Jordi a tothom!!

Salut i lluita!!

Foto realitzada per Ramon Saumell i penjada al seu fotolog

El Drac de Vilanova, estrenat el 1948 i dissenyat per E.C. Ricart, se li va canviar el cap i part del coll, així com també se'l repintà de nou, l'any 1958. Uns treballs que foren realitzats per l'artista Francesc Artigau. Un escadusser esment al Diari de Vilanova (aleshores "Diario de Villanueva") ens ho anuncia el 16 d'agost d'aquell 1958, passada la Festa Major, a la pintoresca secció de "Noticias y rumores": ..."Ha sido muy elogiada la reforma a que ha sido sometido el "Drac" en cuando a su colorido y aspecto más feroz de la cabeza."... Ni una foto, ni cap comentari més. Ras i curt.


Neixia el nou aspecte del Drac de Vilanova, una figura que conservaria el mateix cos construït el 1948 per la casa "El Ingenio" de Barcelona, però que canviaria la totalitat del cap i part del coll, canviant també la tonalitat de la coloració, mantenint, així, la pell escatada, la cua enroscada, les ales membranoses i l'escut de la vila i l'espiell a la part frontal. De fet, en el llibre l'Albert Ferrer i l'Antoni Anguera, publicat per primera vegada el 1964, ja ens deixa constància que el primer verd que tenia el Drac aquell 1948 era massa esclarissat, comparant-lo amb el verd d'un lluert (un tipus de llangardaix de l'Europa occidental de coloració verda més intensa i brillant). El Drac continuaria sent verd però potser amb un to una mica més fosc.
A part dels tons del color, el canvi més profund es va notar al cap, amb unes faccions molt més pronunciades i que ens poden recordar a un cavallet de mar.

Durant tots aquells anys de la dictadura franquista, el Drac vilanoví només sortia durant els dos dies de la Festa Major, tret d'algunes excepcions més. Els portadors d'aleshores, com els dels altres entremesos municipals (Mulasses i Gegants), eren pagats per l'Ajuntament (Casas Consistoriales) per la tasca. Francesc Martí "Catalí", Pere Feliu "Perico", en Josep Duran, l'Àngel Jané...van ser alguns d'aquells assidus portadors que anirien carregant el Drac, encenent els tres coets de la boca i traginant qualsevol sac, bossa o sarró amb les carretilles. La figura del Drac solia encapçalar les cercaviles, per davant dels diables, i no portava acompanyament musical de cap tipus.

El 1975 el Drac de Vilanova va pujar a la veïna vila de Vilafranca del Penedès, on s'hi va celebrar una Concentració de Dracs, dels pocs que existien aleshores i majoritàriament de la comarca: Ribes, Sitges, Sant Quintí de Mediona i Vilafranca.
Al Diari de Vilanova del 24 de desembre de 1977 ja hi trobem una significativa notícia dins l'article "Com serà el proper Carnaval" (s'entén de 1978). La Comissió d'aquesta festa ja anuncia que l'Arrivo del Carnestoltes del divendres estarà encapçalada pel Drac. Recuperant, així, una antiga i interessant tradició vilanovina. És un dels primers símptomes que les coses s'estaven movent.
Entre els anys 1976 i 1977, la figura del Drac es deuria repintar perquè les tonalitats de la coloració canvien lleugerament, el verd s'aclareix, i perquè els ulls perden les espirals per uns punts negres.

L'any següent, el 1978, ja va començar a ser més mogut: el Drac, a part de l'Arrivo, sortiria també a la cercavila de l'Aplec Infantil pel mes de maig, als dos dies de rigor de la Festa Major i també a la Festa Major de la Geltrú, acompanyant les primeres passes del nou Drac de la Geltrú que s'estrenava.

Durant la primavera de 1979, amb uns nous ajuntaments democràtics acabats d'estrenar, una sèrie de persones vinculades a les entitats de la vila i a la que aleshores s'estava formant com "Agrupació de Balls Populars", feren una visita al magatzem proper a la plaça de les Casernes on s'hi guardaven tots els entremesos populars. Comprovaren que l'estat de les figures era lamentable: calia netejar els vestits dels Gegants i tot era ple de pols entremig del desori, ja que aquell local també era utilitzat per la brigada municipal.
Encara per la Festa Major d'aquells anys 1979-1980 el Drac de Vilanova seria portat per una barreja d'aquells portadors municipals i de certes entitats com la Talaia, Bordegassos...que havien sigut cridades per l'Ajuntament perquè donessin vida als entremesos. De fet, l'inici de la nova colla del Drac de Vilanova es va produir pel setembre d'aquell any 1979 per anar a la primera Concentració de Dracs de les festes de la Mercè de Barcelona. Una colla que partia majoritàriament de la societat local del Coro, i que va portar el Drac per Barcelona, amb algun assaig previ, vestida amb camisa blanca, pantalons foscos i faixa vermella.

Aquells eren anys de transició i de canvis. L'ebullició comportava també improvitzacions i espontanietat. D'aquesta manera, el Drac sortiria amb la seva nova colla a l'Arrivo, a la festa major del barri de Sant Joan, a les festes de Sant Pere de Baix a Mar, a la Festa Major de Vilanova i en alguna ocasió també a la Geltrú durant aquells primers anys de la dècada dels 80. A partir de 1980 el vestuari dels portadors ja s'oficialitza com a blanc (pantalons i camisa) i la faixa podia ser lila o negre, tot i que també trobem portadors amb la camisa groc-terrós de la colla castellera dels Bordegassos. Els barrets de palla o els mocadors lligats al cap també começaren a proliferar. A partir d'aquells inicis dels anys 80 la colla estaria ja composta per una barreja de gent de les societats vilanovines del Coro i de l'Acord.
Un altre factor a tenir en compte és l'acompanyament de les gralles a partir de la sortida a una concentració de dracs a Matadepera (durant l'agost d'aquell 1980) i del primer Correfoc com a tal de la Mercè de Barcelona, durant aquell mateix setembre.
Resulta curiós també observar com se les havien arreglat els portadors d'aleshores per encendre els coets del Drac. Fins l'any 1980 era molt comú una metxa llarga, tot i que per encendre calia que el portador decantés una mica la figura del Drac cap endavant. Suposem que aquest Drac de carcassa de fusta recoberta de cartró deuria tenir un pes considerable. De fet, durant aquella sortida a Barcelona de 1979 podem observar com els novells portadors de la fera se les van empescar amb un pal de fusta que permetia allargar la metxa a la boca del Drac i així no calia decantar-lo excessivament cap endavant. També, durant alguns d'aquells anys dels inicis dels 80 s'utilitzaren una mena de torxes de foc per encendre els coets.

Algunes de les últimes sortides de l'antic Drac de Vilanova van ser per apadrinar alguns dels nous dracs que s'estrenaven per arreu del país durant l'estiu de 1981: a Terrassa, a Montblanc....
A partir de la Festa Major de 1982 ja va sortir la còpia del Drac realitzada per Josep Cardona "Nona" de Mataró. Però aquesta és una altra història.

Tot això ve a "cuentu" de l'exposició "Trenta anys portant el Drac" que s'estrenarà el proper divendres 16 d'abril a la Sala de Vilanova i la Geltrú, una exposició que també comptarà amb la presència d'aquesta històrica figura que actualment, després de la restauració realitzada per la companyia de titellaires de l'Estaquirot el 1986, resta guardada al dipòsit del Museu Balaguer.

"Arrelats a la brisa" és el títol del nou llibre de poemes de Francesc Pasqual i Moster, un llibre que edita el Cep i la Nansa dins la col·lecció "Càlida riba" i que es presentarà el proper dissabte 10 d'abril a 2/4 de 8 del vespre al Foment Vilanoví de Vilanova i la Geltrú. Un nou llibre que segueix el camí iniciat pel "Dolç oblit", del mateix autor i editat fa uns anys pel mateix editorial i col·lecció poètica.

En Franc és per nosaltres el mestre de literatura catalana, conjuntament amb la seva dona Elisabet, de l'institut Joaquim Mir, el centre docent on vam tenir la sort de cursar els nostres estudis d'allò que se'n deia BUP i COU. En aquelles classes ja s'hi respirava certa clandestinitat: els de lletres estàvem confinats a baix de tot de l'edifici, a la "Sibèria", on la calefacció no acostumava a funcionar i els abrics i onoracs ni ens els treiem. Amb aquell ambient d'arraconament alguns ja vam intuir que la nostra dèria i el nostre camí seria un estat perpetu de revolució i de no claudicació a certs paràmetres socilas i de sistema que se'ns donen per certs, irrevocables, venerables i perpetus.
Amb el Franc llegíem Prudenci Bertrana, Salvat-Papasseit, Rodoreda, Sagarra...i tants d'altres. Redescobríem el gust per la lectura, els seus plaers més recòndits i ens obria mil hologrames, perfils i calidoscopis on perseguir la nostra llibertat, els nostres somnis..., i tot això ell ho provocava d'una forma calmada, reflexiva, d'anar fent, de deixar que les paraules ballessin per l'aire, que sortissin i tornessin a entrar com qui no vol la cosa. Un mestre.

Te'n recordaràs Franc d'aquell matí que ens vas explicar la torre d'en Plats i Olles, just al costat de l'institut. En Plats i Olles se'ns va aparèixer també com una revelació poètica: un drapaire que utilitzava una antiga torre de l'època de les guerres carlines com a refugi i habitacle per ell mateix i pels seus endimaris, trastos i d'altres martingales.

Els anys passaren i ens vam retrobar: un dia al Circ Cric d'en Tortell Poltrona, a la torre d'Enveja, en aquelles primeres matinals poètiques a la biblioteca del museu Balaguer, un altre dia pel carrer...i vam començar a xerrar, i va començar a néixer el col·lectiu de la Pouesia, unes quantes persones que somiem truites. El Franc, el gran poeta del grup, ja ens va etzivar, com qui no vol la cosa, el seu poemari pouístic de nom "Anàmnesi", recitat aquell vespre de primavera de 2008 a la sala Toc de Vilanova. I ja ens vas anunciar que aviat vindria la "Katàlepsi", el futur camí pouètic que emana del teu saber i pensament.

Descobrim, doncs, aquest nou poemari d'en Franc, "Arrelats a la brisa", una nova estaca, un nou parallamps grinyoler, un nou penell d'embat dels vents i un nou xiprer on fer-hi redós amb la síndria dins del pou, que de segur ens ajudarà a comprendre certs miratges encara desconeguts. Gràcies pels teus punts de guaita i felicitats per aquest nou camí a contracorrent.

Salut i pouesia!!